MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20893 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2021-12-03
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM, Mercaderia

Cifuentes i Comamala, Lluís, "Les miscel·lànies mèdiques medievals en català: una proposta de classificació", dins: Müller, Isabel - Savelsberg, Frank (eds.), Sabers per als laics: vernacularització, formació, transmissió (Corona d'Aragó, 1250-1600), Berlín - Boston, De Gruyter (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 463), 2021, pp. 255-290.

Resum
Structured miscellanea have seldom been considered as purpose- committed knowledge compendiums. However, these medieval text collections feature nothing but the immediate surviving milieu in which their single contents were used, disseminated and created. Focusing on each miscellanea as a whole rather than studying its contents as independent works not only allows for a better understanding of the rationale behind the choice, structure and presentation of those texts, but also sheds new light on their translations' motivation and coexistence with the original sources. In addition, the creation of new genres, dissemination, processes of representation, and knowledge access can be pursued together with implications in specialised vocabulary and interaction between knowledge and its reception. Catalan medical miscellanea, currently being studied and catalogued through Sciència.cat DB <http:/​/​www.sciencia.cat/​scienciacat-db​> ;, offers valuable sources for a case study. Furthermore, this paper offers a classification and discusses additional research lines.
Matèries
Medicina
Traduccions
Català
Manuscrits
Codicologia
URL
https:/​/​doi.org/​10.1515/​9783110430622-012
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).