MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20839 (12 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2017-08-29
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Giralt, Sebastià - Mensa i Valls, Jaume, "Qui és Arnau de Vilanova", dins: Giralt, Sebastià - Mensa i Valls, Jaume (coord.), Arnau DB: Corpus digital d'Arnau de Vilanova, Universitat Autònoma de Barcelona, 2013, publ. electrònica.

Resum
Arnau de Vilanova és sens dubte un dels personatges més atractius de la nostra història, tant pels seus propis mèrits com pels trets que li ha conferit la posteritat. Va ser un dels metges més destacats de la seva època per la seva obra, la seva docència universitària i la seva activitat professional. També va ser un teòleg controvertit, blasmat i perseguit pels teòlegs professionals però apreciat i seguit pels corrents més reformistes. Els reis i els papes de l'època es disputaven els seus serveis mèdics i li encomanaven missions diplomàtiques. Després de la seva mort, una sentència eclesiàstica va condemnar algunes de les seves tesis teològiques, que van anar quedant enterrades en l'oblit. En canvi, la seva fama de metge no va parar de créixer amb el temps i la seva figura es va anar envoltant d'una llegenda. Avui dia encara perviu aquesta imatge llegendària d'Arnau de Vilanova formada a partir de la deformació del seu record i els nombrosos escrits que se li van atribuir falsament: massa sovint se'n segueix reproduint la visió tradicional com a alquimista, astròleg, metge empíric o introductor de la destil·lació de l'alcohol, malgrat que la recerca de les últimes dècades ha desmentit totes aquestes falsedats i ens ha retornat la seva personalitat històrica. En aquestes pàgines pretenem oferir una visió sobre la figura i obra, breu però rigorosa i actualitzada d'acord amb la recerca recent, amb la intenció de contribuir a donar-la a conèixer lliure de l'embolcall mític amb què l'ha cobert la posteritat.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Recepció
Medicina
Religió - Teologia cristiana
Alquímia
Biografia
Català
Llatí
URL
http:/​/​grupsderecerca.uab.cat/​arnau/​arnaudevilanova
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).