MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20768 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-03-15
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Santanach i Suñol, Joan, "De la cuina al taller de còpia (sobre l'elaboració i el consum de llibres de cuina a la tardor medieval catalana)", Estudis Romànics, 37 (2015), 271-300.

Resum
La transmissió manuscrita dels llibres de cuina medievals —com, en general, dels textos pràctics— presenta unes especificitats que la distingeixen d'altres tipus d'obres. La seva condició de receptaris de contingut utilitari i estrictament vinculat a la pràctica culinària va afavorir que usuaris i copistes hi intervinguessin i en manipulessin el contingut en un grau superior al que és habitual en altres tipus d'obres. Aquest fet, alhora, és paral·lel a un procés d'institucionalització dels materials que els componen i de diversificació dels lectors que s'hi van interessar, cosa que va afavorir que allò que en un primer moment devien ser mers apunts de cuiner, s'agrupessin en conjunts cada vegada més amplis i estructurats de receptes i s'incloguessin en volums d'una certa entitat copiats per amanuenses professionals. Aquest procés s'observa igualment en la redacció de les receptes.
Matèries
Cuina i confiteria
Manuscrits
Codicologia
URL
http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000213 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).