MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20756 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2018-08-12
Bases de dades: Sciència.cat

Beauchamp, Alexandra, "La composition de la Casa i Cort du roi d'Aragon: normes et pratiques au début du règne de Pierre le Cérémonieux", Erasmo, 1 (2014), 21-42.

Resum
Afin de mieux cerner le fonctionnement de la Cour du roi d'Aragon à la fin du Moyen Âge, sa composition nationale et l'assiduité de la société curiale, cet article étudie la Casa i Cort de Pierre le Cérémonieux, pour les années 1345-1346, à partir des ordonnances royales et des archives comptables.
Matèries
Dret - Ordinacions
Història
Documentació
Pere el Cerimoniós
Notes
Inclou llista sistemàtica del personal (amb els noms sense regularitzar), entre el qual hi ha el menescal (Faraig de Bellvís), dos falconers, joglars i músics, el barber (Guillem Fuster), els metges de física (Arnau Sarriera, Ferran de Yesa [d'Ayesa], Pere Ros, Alatzar Avinardut i Cresques Elies), els metges de cirurgia (Bernat Sarriera i Guillem Dessoler), etc. (no hi ha apotecaris en nòmina).
URL
http:/​/​dialnet.unirioja.es/​descarga/​articulo/​513666 ...
http:/​/​www5.uva.es/​revistaerasmo/​wp-content/​uploads ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).