MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20742 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-08-22
Bases de dades: Sciència.cat

Molina i Castellà, Anna, "«Un dels suptils maestres de la sua art qui sien en nostra senyoria»: Consolí Blanch d'Estrasburg, un argenter alemany a la Corona d'Aragó (1372-1401)", Anuario de Estudios Medievales, 29 (1999), 655-687.

Resum
The presence of a silversmith called Consolí Blanch, who came from Strasbourg in the Germanic Empire, it's testified in the area of the Aragon Crown, in the last quarter of I4th century. Although his works are disappeared, archive documents inform us about his production for the Aragon royal court, the archbishop of Zaragoza Lope Fernández de Luna, chapters and bishops of Lleida and Tortosa, and finally for the kings of Navarra. This article offers the revision of published documentation and the analysis of new researches, becoming an approximation to the artistic grandeur of this master.
Matèries
Història de la tècnica
Tècniques - Metall
Història de l'art
Documentació
URL
http:/​/​estudiosmedievales.revistas.csic.es/​index.ph ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).