MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20678 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-10-21
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Martín Pascual, Llúcia, "El Llibre del Tresor, compendi de sabers medievals sobre filosofia natural", dins: Badia, Lola - Casanova, Emili - Hauf, Albert (eds.), Studia mediaevalia Curt Wittlin dicata = Mediaeval studies in honour Curt Wittlin = Estudis medievals en homenatge a Curt Wittlin, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia philologica, 25), 2015, pp. 237-256.

Resum
L'autora descriu el contingut animal del Llibre del Tresor i, a continuació, ressegueix la presència de referències animals en obres literàries catalanes: l'Arnés del cavaller de Pere March, La Faula de Guillem de Torroella, la Disputa de l'Ase d'Anselm Turmeda, el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i poemes d'Ausiàs March. Aquestes referències parteixen d'imatges popularitzades i poden estar connectades amb el Llibre del Tresor.
Matèries
Enciclopedisme
Traduccions
Català
Filosofia - Filosofia natural
Història natural - Animals
Història de la literatura
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).