MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20605 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-07-16
Bases de dades: Sciència.cat

Feliu, Eduard, "Profiat Duran: Al tehí ka-avotekha", Calls, 1 (1986), 53-77.

Resum
Discuteix que l'epístola satírica anticristiana de Profiat Duran (Isaac Moisès ha-Leví, anomenat Efod o Efodí) fos adreçada al metge de Perpinyà David Bonet Bonjorn, fill de l'astrònom Jacob ben David Bonjorn. Posa en dubte (indegudament) la identitat de l'autor hebreu Profiat Duran (que segons Feliu no és segur que es convertís al cristianisme) i el metge i astròleg convers Honorat de Bonafè/Profiat Duran de Perpinyà que apareix en diversos documents.
Matèries
Hebraisme
Jueus
Història de la medicina
URL
http:/​/​www.raco.cat/​index.php/​Calls/​article/​view/​25 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).