MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20586 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-10-06
Bases de dades: Sciència.cat, Eiximenis

Belenguer, Ernest, Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387), Lleida, Pagès (Història: Monografies, 64), 2015, 368 pp.

Resum
Pere el Cerimoniós és, sense cap mena de dubte i a excepció del seu tresavi Jaume I el Conqueridor, el rei més important de tota la dinastia catalanoaragonesa fins el Compromís de Casp. Ho és tant pel seu llarg regnat com per la continuïtat d'esdeveniments que no el deixaven respirar. I, malgrat els nombrosos articles, congressos i revistes especialitzades, sobta que fins ara no hi hagués cap síntesi del seu regnat des de l'estudi de Ramon d'Abadal, entre 1966 i 1971, cenyit tan sols a Catalunya. El lector veurà desenvolupades totes les qüestions que caigueren sobre les espatlles d'un rei, estimat o desqualificat per diversos historiadors, però mai oblidat. D'un rei que va defensar fins el darrer metre els territoris que pertanyien a la seva Corona, tot i que els seus esforços es pagaren molt cars. Aquesta obra, molt actual historiogràficament, inclús amb treballs de l'any 2014, aporta novetats que no començaren a ser investigades fins la dècada dels anys vuitanta.
Matèries
Pere el Cerimoniós
Història
Biografia
Notes
Informació de l'editor
Recensions:
* Vicent Baydal Sala, Afers: fulls de recerca i pensament, 31: 84 (2016), p. 530-532.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).