MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20547 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2023-11-27
Bases de dades: Sciència.cat, Eiximenis, Arnau, BBAHLM

Carré, Antònia, "Del 'regiment de sanitat' a la literatura: el cas d'Arnau de Vilanova", Anuario de Estudios Medievales, 45/1 [=Innovació, traducció, reescriptura: estudis sobre lèxic i interpretació en textos literaris medievals i en les seves traduccions, ed. Marion Coderch] (2015), 233-262.

Resum
Anàlisi de l'evolució del lèxic en els dos testimonis que han conservat la traducció catalana que Berenguer Sarriera va fer del Regimen sanitatis ad regem Aragonum d'Arnau de Vilanova. La comparació del lèxic dels dos manuscrits, copiats amb un segle de diferència, demostra l'esforç d'adaptació dels copistes als usos contemporanis. L'adaptació de la scripta als usos temporals de cada copista indica la utilitat del gènere dels regimina sanitatis i l'existència d'un públic disposat a adquirir aquest tipus d'obres, sobretot si estan traduïdes a la llengua vulgar. Un altre indicador de l'èxit i la difusió d'aquest gènere mèdic és la presència de conceptes i de terminologia que li són propis en les obres literàries. S'aporten alguns exemples extrets del Llibre de meravelles de Ramon Llull, Lo Crestià de Francesc Eiximenis, el Curial e Güelfa, el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i l'Espill de Jaume Roig.
Matèries
Medicina - Dietètica i higiene
Vilanova, Arnau de
Història de la literatura
Lèxic
Llull, Ramon
Eiximenis, Francesc
Curial e Güelfa
Tirant lo Blanc
Roig, Jaume
Traduccions
Scripta
URL
http:/​/​estudiosmedievales.revistas.csic.es/​index.ph ...
https:/​/​www.academia.edu/​13888975/​_Del_Regiment_de_ ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).