MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20504 (09 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2024-04-30
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Ferrer i Mallol, M. Teresa (ed.), Martí l'Humà, el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410), l'Interregne i el Compromís de Casp, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans - Diputazione di Storia Patria per la Sardegna (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 98), 2015, 962 pp.

Resum
Actes del congrés internacional celebrat l'any 2010 per tal de commemorar els 600 anys de la mort de Martí l'Humà.

Índex:
* Salvador Giner / Les conseqüències de la mort del rei Martí: un enigma històric · 9-10
* Ferrer i Mallol (2015), "Martí I l'Humà (1396-1410), el ..." · 11-48

I. El govern dels regnes
* Tomàs de Montagut / El poder del dret durant el regnat de Martí l'Humà · 51-67
* Flocel Sabaté / Regnat de Martí I: el govern del territori i els bàndols · 69-119
* Ferrer i Mallol (2015), "Les corts i la Generalitat de ..." · 121-197
* Esteban Sarasa Sánchez / Las Cortes de Aragón en el reinado de Martín el Humano · 199-206
* M. Rosa Muñoz Pomer / Las Cortes y la Generalidad Valenciana durante el reinado de don Martín · 207-240
* Josep Alanyà i Roig / La governació de Martí l'Humà en el territori del bisbat de Tortosa · 241-255
* Isabel Sánchez de Movellán Torent / L'administració de justícia en el segle XV · 257-269

II. El patrimoni reial, la fiscalitat. L'endeutament
* Enric Guinot / Sobre la gestió del patrimoni reial de la Corona d'Aragó en temps del rei Martí l'Humà · 273-284
* Ricard Urgell Hernández / La hisenda municipal del regne de Mallorca en el canvi de segle (1390-1410) · 285-299

III. La consolidació del poder a la Mediterrània central
* Henri Bresc / Un royaume pour Martin, duc de Montblanc · 303-328
* Ricard Urgell Hernández / La lotta contro gli Arborea in Sardegna: la spedizione di Martino il Giovane (1408-1409) e la fine del Giudicato · 329-381

IV. La política internacional
* Prim Bertran i Roigé / El Cisma d'Occident en la política del rei Martí · 385-413
* Carles Vela Aulesa / La política exterior de Martí l'Humà · 415-432

V. La societat i l'economia
* Josep Hernando / L'Església i la vida religiosa durant el regnat de Martí l'Humà · 435-450
* Gaspar Feliu / Producció rural i urbana · 451-481
* Brian A. Catlos / "Entre eulx pluiseurs Sarrazins...": els jueus, els musulmans i el regne de Martí I · 483-499
* María Dolores López / El comercio interno: ferias y mercados. La redistribución a través de los caminos terrestres, fluviales y el tráfico de cabotaje · 501-517
* Maria Elisa Soldani / Il commercio internazionale all'epoca di Martino l'Umano · 519-532
* Andreu Galera i Pedrosa / Senyoriu, sal i safrà: economia regional i oligarquies urbanes a la vila i comtat de Cardona a l'alba del 1400 · 533-564
* Daniel Duran i Duelt / Consolats de mar i consolats d'ultramar: la defensa de l'espai marítim en temps de Martí l'Humà · 565-587

VI. La cultura i l'art
* Hauf i Valls (2015), "El panorama literari en temps del ..." · 591-617
* Salvador Claramunt / La creació de l'Estudi General de Medicina de Barcelona per Martí l'Humà i el seu interès pel món dels estudis generals · 619-623
* Miguel Raufast Chico / Los pliegues de la ceremonia: monarquía, reino y ciudad en tiempos de Martín el Humano · 625-636
* Xavier Barral i Altet / L'architettura aulica di Martino l'Umano: un miraggio impossible nell'Europa mediterranea del 1400 · 637-658
* Serrano Coll (2015), "Semblança del rei Martí l'Humà ..." · 659-678

VII. La família del rei Martí
* Núria Silleras-Fernández / Dues reines per a un rei: Maria de Luna i Margarida de Prades, les mullers de Martí I l'Humà (r. 1396-1410) · 681-698
* Salvatore Fodale / Martino il Giovane e la soggezione del Regno di Sicilia a quello d'Aragona · 699-706
* Sciascia (2015), "Maria di Sicilia e Bianca di ..." · 707-715
* Josefina Mutgé i Vives / Els reials: la descendència il·legítima de Martí el Jove; la descendència de Joan I; la descendència de Pere el Cerimoniós; la descendència d'Alfons el Benigne; la descendència de Jaume II · 717-731

VIII. L'interregne i el Compromís de Casp
* Jaume Sobrequés i Callicó / Llenguatge nacional i institucions polítiques durant l'Interregne de 1410-1412 · 735-756
* Maria Barceló Crespí / L'Interregne de Mallorca · 757-766
* Rafael Narbona Vizcaíno / L'Interregne a València · 767-789
* Josep-David Garrido i Valls / Interregne i bandositats a Aragó · 791-813
* Antoni Furió / Un Debat inacabat: el Compromís de Casp a través de la història · 815-865
* Víctor Muñoz Gómez / La candidatura al trono del infante Fernando de Antequera y la intervención castellana en la Corona de Aragón durante el Interregno · 867-897

IX. Annex
* Ferrer i Mallol (2015), "El rei Martí i el seu regnat a ..." · 901-962
Matèries
Història
Història - Política
Història - Economia
Història de la literatura
Història de l'art
URL
http:/​/​publicacions.iec.cat/​PopulaFitxa.do?moduleNa ...
https:/​/​books.google.es/​books?id=4X1lDQAAQBAJ​&lpg=P ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).