MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20485 (13 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2015-06-23
Bases de dades: Sciència.cat

Klüpfel, Ludwig, Verwaltungsgeschichte des Königreichs Aragon zu Ende des 13. Jahrhunderts, aus dem Nachlasse herausgegeben von Dr. H. E. Rohde, Berlín - Stuttgart - Leipzig, W. Kohlhammer, 1915, xxi + 220 pp.

Resum
A l'època d'Alfons el Liberal.
Matèries
Història - Política
Dret - Legislació
Notes
Publicació pòstuma, editada per Hans Eduard Rohde, amb una nota necrològica de l'autor de Heinrich Finke (pp. v-xi).
Trad. cat.: "El règim de la monarquia catalano-aragonesa a finals del segle XIII", Revista Jurídica de Catalunya, 35 (1929), 34-40, 195-226 i 289-327; 36 (1930), 18-37, 97-135 i 298-331.
URL
https:/​/​archive.org/​details/​verwaltungsgesch00kl
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).