MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20435 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-06-23
Bases de dades: Sciència.cat, Translat, BBAHLM

Concina, Chiara, "Appunti sui miti di Consolatio IV, m. 7, nella traduzione catalana Saplana-Ginebreda (ms. Münich, BSB, Cod. Hisp. 145)", eHumanista/IVITRA, 7 (2015), 42-65.

Resum
La prima parte dell'articolo fornisce una panoramica sulle traduzioni medievali del De Consolatione Philosophiae di Boezio in area iberica, soffermandosi sul volgarizzamento catalano attribuito a Pere Saplana, redatto nella seconda metà del XIV secolo, e sulla revisione che ne fece Antoni Ginebreda verso la fine dello stesso secolo. La seconda parte è invece dedicata all'analisi dei miti (Agamennone, Ulisse, Ercole) contenuti in IV, m. 7. I brani della traduzione catalana trascritti nell'articolo sono tratti dal ms. H (Münich, BSB, Cod. Hisp. 145) e vengono posti in relazione con il modello diretto di questo volgarizzamento: il commento latino di Guglielmo d'Aragona (seconda metà del sec. XIII).
Matèries
Filosofia - Filosofia moral
Filosofia - Filosofia natural
Traduccions
Català
Mitografia
Notes
Títol al sumari del volum: "Il trattamento dei miti nelle traduzioni catalane (Saplana e Ginebreda) della Consolatio Philosophiae di Boezio".
URL
http:/​/​www.ehumanista.ucsb.edu/​eHumanista%20IVITRA/​ ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).