MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20423 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-06-09
Bases de dades: Sciència.cat

Fournier, Paul, "Pierre Jame (Petrus Jacobi) d'Aurillac, jurisconsulte", dins: AA.DD., Histoire littéraire de la France, París, Imprimerie Nationale, 1927, vol. 36, pp. 481-521.

Resum
Pèire Jacme (Petrus Jacobi), dit també Pèire d'Orlhac (Petrus de Aureliaco), nascut a Orlhac d. 1270 i mort entre 1351 i 1367, fou jurista i professor a la Universitat de Montpeller. Fou hereu (fill?) d'un mestre Hug Jacme (Hugo Jacobi), d'Orlhac, segurament també jurista. L'autor planteja la hipòtesi (p. 487), sense tenir-ne proves, que Joan Jacme (Johannes Jacobi), el cèlebre canceller de la Facultat de Medicina de Montpeller (m. 1384) "appartenait à sa descendance". Aplica noms en francès a tots els personatges, sense cap matisació, i té com l'original del cognom la forma «Jame» («Joannes Jame, commorans Montepessulano», present a l'acta d'ennobliment de Joan Jacme per Carles V de 1369, el qual, però, l'anomena «Jehan Jacme» en un altre document de 1378 [«Jacobi» és la llatinització de l'occitana 'Jacme']).
Matèries
Dret
Fonts
Biografia
Notes
Basat extensament en Grand (1918), "Un jurisconsulte du XIVe siècle ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).