MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20410 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-06-08
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Pansier, Pierre, "Les maîtres de la Faculté de médecine de Montpellier au Moyen Âge", Janus, 9 (1904), 443-451, 499-511, 537-545 i 593-602; i 10 (1905), 1-11, 58-68 i 114-121 (1904 - 1905).

Resum
Notícies biobliogràfiques de (entre d'altres): Anselm de Gènova, 500; Arnau de Vilanova, 500-02; Ricard l'Anglès, 509; Roger Baron, 510-11; Bernat de Berriac, 539; Bernat de Gordon, 541; Chaulhac, 593-94; Mondeville, 597; Joan Jacme, 600-602; Joan Bruguera, 66; Taranta, 116-17.
Matèries
Universitats i ensenyament
Montpeller
Biografia
Història de la medicina
Notes
Índex al final.
URL
https:/​/​archive.org/​stream/​janus00wiskgoog#page/​n46 ... (443)
https:/​/​archive.org/​stream/​janus00wiskgoog#page/​n51 ... (499)
https:/​/​archive.org/​stream/​janus00wiskgoog#page/​n55 ... (537)
https:/​/​archive.org/​stream/​janus00wiskgoog#page/​n61 ... (593)
https:/​/​archive.org/​stream/​janus03wiskgoog#page/​n19 ... (1)
https:/​/​archive.org/​stream/​janus03wiskgoog#page/​n79 ... (58)
https:/​/​archive.org/​stream/​janus03wiskgoog#page/​n14 ... (113)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).