MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20382 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2021-10-06
Bases de dades: Sciència.cat

Roca, Josep M., "Notes medicals històriques: Rey justicier y magnánim; Fent honor a la dignitat reyal; Un metge batall de forca; Curanders elevats a la categoria de metges per la Reyna dona Maria de Luna, muller del rey Martí", Anals de Ciències Mèdiques, 20/6 (1926), 1-4.

Resum
"Hi ha un conjunt de quatre notícies, sota el títol inicial de Rey justicier y magnánim. Un apotecari de València és condemnat per exercir la medicina com a intrús. Després el rei Alfons l'absol (1332). És una nota breu, de sis línies. Els punts següents són: Fent honor a la dignitat reyal, en el que el rei Pere III promet pagar un deute contret pel monarca anterior; Un metge batall de forca, on és dóna notícia de l'execució a Elda de Miquel Cardona, metge de Gandia; i Curanders elevats a la categoria de metges per la Reyna dona Maria de Luna, muller del rey Martí, entre elles «una vella apellada Maria Sanxez» que havia fet bones cures en el regne de València" (J. Corbella).
Matèries
Història de la medicina
Documentació
Dones
Notes
Vegeu Corbella (2003), "Alguns aspectes de l'obra ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).