MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20372 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-11-17
Bases de dades: Sciència.cat

Roca, Josep M., "Notes medicals històriques: Mestre Guillem Çagarriga, metge de cirurgia", Anals de Ciències Mèdiques, 18/4-5 (1924), 194-195 i 270-271.

Resum
"El rei Martí estava a Saragossa l'any 1398, celebrant Corts, i estant malalt, amb una úlcera a la cama, demanà la presència de Guillem Çagarriga que estava a Barcelona. S'expliquen també les febres que tenia el rei (terçana i quartana). El document, en català és una carta de Mestre Çagarriga als Consellers de la ciutat de Barcelona. En el segon article els documents corresponen al regnat de Pere III, l'any 1379, i són més de caràcter econòmic, amb un episodi d'empresonament transitori de Çagarriga a Narbona, en territori del rei de Franca, d'on és alliberat per intercessió del rei Pere" (J. Corbella).
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Cirurgia i anatomia
Documentació
Notes
Vegeu Corbella (2003), "Alguns aspectes de l'obra ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).