MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20367 (11 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2022-10-10
Bases de dades: Sciència.cat

Bosc, Jean-Louis, Montpellier et la médecine andalouse au Moyen Âge: transfert des textes et des savoirs, préface de Lluís Cifuentes i Comamala, Montpeller, Presses universitaires de la Méditerranée (Histoire et sociétés), 2016, 512 pp.

Resum
En 1204, le roi d'Aragon devint seigneur de Montpellier. À partir de 1309, la papauté s'installa à Avignon. Sous ces deux patronages, l'Université de médecine connut, de la seconde moitié du XIIIe siècle à la fin du XIVe, sa période la plus florissante. Ce fut la période de plus grande activité littéraire de ses gradués. Après avoir assimilé les œuvres arabes traduites au Mont-Cassin et à Tolède, les maîtres montpelliérains étaient à la recherche de nouveaux textes, tant pour leur enseignement que pour leur exercice, notamment au sein des deux cours. Or la récente intégration de Valence à la Couronne d'Aragon donnait accès à de nouveaux textes issus d'al-Andalus. Sous l'impulsion des maîtres montpelliérains, prospéra ainsi un second foyer ibérique de traduction. L'étude des citations trouvées chez les auteurs médicaux montpelliérains montre que sept œuvres andalouses, traduites en latin entre le XIIIe et le XIVe siècle, sont citées dans une vingtaine d'œuvres montpelliéraines. Certaines de celles-ci, qui datent des XVe et XVIe siècles, prouvent que les textes traduits sont restés pendant des décennies à la disposition des étudiants montpelliérains.
Matèries
Història de la medicina
Arabisme
Universitats i ensenyament
Traduccions
Recepció
Notes
Informació de l'editor .

Ressenyes:
* Concepción Vázquez de Benito, a Dynamis, 37/2 (2017), 529-531 .
* Celia Miralles Buil, a Canadian Bulletin of Medical History, 35/1 (2018), 193-195 . (També a MUSE ).
* Anass Benmokhtar, a Anuario de Estudios Medievales, 48/1 (2018), 433 (nota bibliogràfica).
URL
https:/​/​hal.archives-ouvertes.fr/​hal-03185050
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).