|
Darrera modificació: 2016-11-26
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau
Vilanova, Arnau de, Expositio super aphorismo Hippocratis «In morbis minus» - Repetitio super aphorismo Hippocratis «Vita brevis», ed. Michael R. McVaugh; introd. Michael R. McVaugh i Fernando Salmón, Barcelona, Fundació Noguera - Universitat de Barcelona (Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, XIV), 2014, 379 pp.
- Resum
- Aquest volum de les Arnaldi de Vilanova Opera Medica Omnia (AVOMO) ofereix l'edició i anàlisi històrica dels dos únics comentaris d'Arnau de Vilanova sobre els Aforismes d'Hipòcrates. A diferència dels seus col·legues a la Universitat de Montpeller, Arnau ni comentà sobre la sèrie completa d'aforismes, ni en desenvolupà una anàlisi en forma de quaestiones, sinó que només abordà alguns aforismes. Actualment només es conserven els comentaris a dos d'ells: “In morbis minus” (Aph. II.4) i “Vita brevis” (Aph. I.1). El comentari a l'aforisme “In morbis minus” el va compondre a mitjans dels anys 90 del segle XIII tot destacant que en aquest es condensaven unes normes generals que haurien de guiar tota actuació mèdica. No ha sobreviscut cap còpia manuscrita d'aquest comentari i l'edició hi presentada es basa en les edicions impreses renaixentistes. L'edició del comentari a l'aforisme “Vita brevis” utilitza les fonts manuscrites preservades, el que ha permès corregir-ne el text corrupte que ofereixen les edicions impreses renaixentistes de les Opera arnaldianes. Fins ara, el text renaixentista havia estat utilitzat sense tenir en compte que més d'una cinquena part de l'original havia estat intencionadament eliminat per un copista poc escrupolós i que una part important del text ofert com a genuïnament arnaldià per les premses renaixentistes, pertanyia en realitat a la Metafísica d'Aristòtil. La present edició ofereix per primera vegada el text original complet la redacció del qual per als seus estudiants Arnau conclogué el 1301. El comentari a aquest aforisme descriu amb gran detall com ha d'actuar el metge davant un nou pacient, tot guiant al lector en els diferents passos, des de l'establiment d'una diagnosi fins a la prescripció terapèutica. La comparació entre els dos comentaris resulta especialment il·lustrativa de com en tot just dos anys, la confiança d'Arnau en l'existència d'unes regles generals per a la pràctica mèdica, es va matisar amb la incorporació en pla d'igualtat d'altres circumstàncies contingents condicionants del maneig de cada pacient particular. A més de l'edició i introducció històrica a cadascú dels comentaris, el volum, tot seguint les normes generals de la col·lecció de les AVOMO, inclou indexes topo-onomàstic, terminològic i codicològic.
This volume published in the collected medical writings of Arnau de Vilanova provides editions, with introductions and indexes to words and sources, to his two surviving commentaries on individual Hippocratic aphorisms (unlike some of his Montpellier contemporaries, he seems not to have produced a commentary or set of questiones on the Aphorisms as a whole) . His commentary on “In morbis minus” (Aph. II.34), composed in the mid-1290s, was apparently driven by an early belief that the aphorism encapsulated a general rule for an aspect of medical practice; the text does not survive in manuscript and is edited here from its Renaissance editions. The accompanying edition of his commentary on “Vita brevis” (Aph. I.1), which he finished in 1301, uses manuscript sources to correct the text given in the various sixteenth-century collections of his Opera, which scholars until now have automatically used without recognizing that a fifth of Arnau's original had been intentionally discarded by a later bored scribe, and another ten percent replaced by a very long passage from Avicenna's Metaphysics! The restored complete text is of great interest, especially for Arnau's detailed, almost step-by-step account of how a physician should deal with a new patient, moving through the stages of diagnosis to those of therapeutic prescription (he was delivering the commentary, of course, to his students at Montpellier). And it shows, too, how his conviction that general rules were possible in medicine had weakened since he had prepared his commentary on II.34, and that he had come to realize that the contingent factors which make each case an individual one were of equally great importance to a physician.
- Matèries
- Vilanova, Arnau de
Medicina
Llatí
Edició
Manuscrits
Hipòcrates
Universitats i ensenyament
- Notes
- AVOMO XIV. ... edidit et praefatione et commentariis instruxit Michael R. McVaugh; ... edidit Michael R. McVaugh et praefatione et commentariis instruxerunt Michael R. McVaugh et Fernando Salmón.
Informació de l'editor 
Forma part de Vilanova (1975 - <2023>), Arnaldi de Villanova Opera Medica ...
Recensió:
Sebastià Giralt, Dynamis, 36 (2016), 519-524. PDF Acessible
- Conté edicions de
-
|
