MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20162 (04 / April / 2025)

Darrera modificació: 2015-03-18
Bases de dades: Sciència.cat

Chiu, Remi, Music for the Times of Pestilence, 1420-1600, Montreal, McGill University: Schulich School of Music, 2012, x + 317 pp.

Resum
Plague, a recurring affliction throughout pre-modern Europe, affected multiple facets of life; not only was it a biological problem, pestilence was also read as a symptom of spiritual degeneracy, and it caused widespread social disorder. Assembling a picture of the complex and sometimes contradictory responses to plague from the medical, spiritual, and civic perspectives, I examine the role of music in the culture of plague. Through the course of the dissertation, I analyze polyphonic songs that invoke St. Sebastian, the premier plague saint of the age, to illustrate the ways in which plague discourses may have shaped musical composition and, conversely, the contributions of the musical works to practical strategies against the disease.
Matèries
Música
Història de la medicina
Medicina - Pesta i altres malalties
URL
http:/​/​digitool.library.mcgill.ca/​thesisfile107663.pdf
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).