MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20034 (10 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2020-10-16
Bases de dades: Sciència.cat

López Rodríguez, Carlos, Sexe i violència en la Corona d'Aragó: processos criminals dels segles XIII al XV, edició a cura de —, València, Universitat de València (Fonts històriques valencianes), 2014, 290 pp.

Resum
L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva centenars de plets que van recaure en la jurisdicció reial durant els segles XIV i XV. Entre aquests, se seleccionen i s'editen en aquesta obra una àmplia mostra de delictes sexuals i d'altres crims connexos: adulteris, estupre, violacions, prostitució, incest, agressions, raptes, intents d'enverinaments, homicidis i assassinats... La selecció, en aquest cas, s'ha orientat cap als protagonistes que no van ser grans personatges, sinó gent més o menys comuna. La tria valora el seu interès històric i, també, narratiu, és a dir, perquè els fets i els seus protagonistes apareixen ben caracteritzats i és possible aproximar-se al seu retrat psicològic. No s'han tingut en consideració, doncs, els processos que es referien a membres de la noblesa, excepte el d'Isabel Cornell, perquè hi poden intervenir d'altres consideracions de caràcter polític o social de major calat.
Matèries
Dret - Processos
Documentació
Edició
Sexualitat
Notes
Informació de l'editor
URL
https:/​/​catalan.digitaliapublishing.com/​a/​38826/​sex ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).