MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib20029 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-02-28
Bases de dades: Sciència.cat

Ginebra i Molins, Rafel, "Un cas de dissidència cronogràfica: còmput cronològic a Vic i al bisbat de Vic, segles XII-XIV", Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 20-21 (1999), 561-590.

Resum
The usage of years related to the reign of French kings to date documents, died out from the year 1180 in Catalunya. In most institutions and areas the use of dates according to the anno ab Incarnatione Domini, the year of the Incarnation, was adopted and this became generalised throughout the country. Nevertheless, in Catalunya during the XII century, many powers were able to choose the dating system used for documents produced under their authority or jurisdiction, and this gave rise to some cases of dissent with regard to the majority. This is the case of the episcopal document-producing offices of Vic which instead of adopting the computation of the dates by the year of the Incarnation, adopted the annum a Nativitate Domini, the year of the Nativity. In 1350, the remaining institutions abandoned dating according to the date of the Incananation, and ended up coinciding with the ecclesiastical scribes of Vic in the use of the style of the Nativity.
Matèries
Diplomàtica
Documentació
Metodologia
Calendaris
URL
http:/​/​www.raco.cat/​index.php/​ActaHistorica/​article ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).