MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib19687 (04 / July / 2025)

Darrera modificació: 2025-05-29
Bases de dades: Sciència.cat

Sobrequés i Vidal, Santiago - Sobrequés i Callicó, Jaume, La guerra civil catalana del segle XV: estudis sobre la crisi social i econòmica de la Baixa Edat Mitjana, Barcelona, Edicions 62 (Estudis i documents, 20-21), 1973, 2 vols. (464 pp., 418 pp., [52] pp. de làm., arbres genealògics.

Resum
Recull de treballs dels autors, alguns dels quals traduïts al català per a l'ocasió.

Conté:

VOLUM 1. Causes i desenvolupament de la crisi
I. Els orígens de la crisi
- 1. La política remença de la monarquia en temps d'Alfons el Magnànim
- 2. La crisi política a les Corts de 1454-1458
- 3. El darrer intent de concòrdia: l'ambaixada del regne de València
II. Les primeres escomeses bèl·liques
- 1. El setge de la Força de Girona el 1462: llegenda i història
- 2. Guerra civil a l'Empordà (1462-1463)
- 3. L'exèrcit de Barcelona al front de l'Oest: problemes socials i econòmics
III. Enric IV de Castella, senyor del Principat de Catalunya = Enrique IV de Castilla, rey de Cataluña / Jaume Sobrequés i Callicó [tesi doctoral, Univ. de Barcelona, 1970], aquí en trad. cat. · 301-464
- Introducció
- 1. Els orígens històrics de la intervenció
- 2. La proclamació d'Enric IV de Castella com a senyor del Principat de Catalunya
- 3. El setge de Barcelona i l'inici de la lloctinència de Joan de Beaumont
- 4. Política i guerra a Catalunya a la darreria del 1462 i a la primeria del 1463
- 5. Política i guerra a Catalunya fins a la renúncia d'Enric IV

VOLUM 2. La societat catalana durant el conflicte
IV. La noblesa catalana durant la guerra civil
- A. L'alta noblesa del Nord de Catalunya = Sobrequés i Vidal (1963-1965), "La alta nobleza del norte en la ...", aquí en trad. cat. · 5-190
- B. Jofre VII de Rocabertí, senyor de Peralada i la fi de l'Edat Mitjana a l'Alt Empordà = Sobrequés i Vidal (1955), Jofre VIII de Rocabertí, señor ..., aquí en trad. cat. [Jofre VII de Rocabertí, senyor de Peralada, i la fi de l'Edat Mitjana a l'Alt Empordà], sense l'apèndix documental · 121-190
V. Manifestacions eclesiàstiques i religioses de la guerra civil
- 1. Revifalla arcaïtzant del feudalisme: l'afer dels delmes de la Seu de Girona
- 2. El monestir de Poblet durant els primers anys de la guerra civil (1460-1464)
- 3. Notes per a la història de Santes Creus durant la guerra civil (regnat d'Enric I de Catalunya: 1462-1463)
- 4. El monestir de Sant Joan de les Abadesses durant la guerra civil
VI. Algunes ciutats catalanes durant la guerra civil
- 1. Aspectes econòmics de la vida a Barcelona durant la guerra civil (les despeses municipals de 1462-1465) = Aspectos económicos de la vida en Barcelona durante la guerra civil catalana de 1462-1472 (Los gastos municipales de 1462-1465) / Jaume Sobrequés i Callicó [Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, 3 (1970), 215-281], aquí en trad. cat. · 245-319
- 2. La "marca" de Besalú durant la crisi político-social del segle XV (1462-1472)
VII. La liquidació de la guerra civil
Bibliografia
Índexs
Matèries
Història - Política
Societat
Guerra
Biografia
Notes
Reimpr.: 1987.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).