MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib19687 (19 / April / 2025)

Darrera modificació: 2019-05-08
Bases de dades: Sciència.cat

Sobrequés i Vidal, Santiago - Sobrequés i Callicó, Jaume, La guerra civil catalana del segle XV: estudis sobre la crisi social i econòmica de la Baixa Edat Mitjana, Barcelona, Edicions 62 (Estudis i documents, 20-21), 1973, 2 vols. (464 pp., 418 pp., [52] pp. de làm., arbres genealògics.

Resum
Recull de treballs dels autors, alguns dels quals traduïts al català per a l'ocasió.

Conté:
* 1. Causes i desenvolupament de la crisi
- Enrique IV de Castilla, rey de Cataluña / Jaume Sobrequés i Callicó [tesi doctoral, Univ. de Barcelona, 1970], aquí en trad. cat. · 301-464
* 2. La societat catalana durant el conflicte
- Sobrequés i Vidal (1963-1965), "La alta nobleza del norte en la ...", aquí en trad. cat. · 5-190
- Sobrequés i Vidal (1955), Jofre VIII de Rocabertí, señor ..., aquí en trad. cat. [Jofre VII de Rocabertí, senyor de Peralada, i la fi de l'Edat Mitjana a l'Alt Empordà], sense l'apèndix documental · 121-190
- Aspectos económicos de la vida en Barcelona durante la guerra civil catalana de 1462-1472 (Los gastos municipales de 1462-1465) / Jaume Sobrequés i Callicó [Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, 3 (1970), 215-281], aquí en trad. cat. · 245-319
Matèries
Història - Política
Societat
Guerra
Biografia
Notes
Reimpr.: 1987.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).