MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib19677 (19 / April / 2025)

Darrera modificació: 2015-01-06
Bases de dades: Sciència.cat

Andrés, Juan, Sumario breve de la pratica de la arithmetica de todo el curso del arte mercantiuol bien declarado, el qual se llama Maestro de cuento, València, Vicent Garcia - Universidad de Salamanca (Incunables y libros antiguos), 1999, cxliv ff.

Resum
El Sumario breve de la prática de la arithmética de Juan Andrés, de Zaragoza, es una de las obras menores, podríamos decir, del taller de Juan Joffre, en castellano, lengua en la que aparece buena parte de su producción. Parece ser que existen dentro de esta edición dos emisiones del 30 de agosto de 1515, dedicadas a diferentes mecenas: ésta a D. Serafín, conde de Oliva; y otra al obispo de Barcelona Martín García. Pero la información procede únicamente de fuentes bibliográficas, sin que se haya localizado hasta el momento ejemplar alguno. De la emisión que se reproduce solo cinco ejemplares se conocen en el mundo, dos fuera de España. Se ha dicho al principio Juan Andrés, de Zaragoza, para diferenciarlo de un autor homónimo de otra obra de ese mismo año, una Confusión de la secta mahomática y del Alcorán, que era un médico renegado de la ley mahometana, vecino de Játiva. La noticia de este post-incunable la incorpora Bartolomé José Gallardo a su Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos.
Matèries
Aritmètica i geometria
Fonts
Castellà
Facsímil
Notes
Informació de l'editor
Facsímil de l'exemplar de la Biblioteca de la Universidad de Salamanca.
Al pròleg: "... este dicho libro fue copilado en la mesma ciudad de Çaragoça por mossén Juan Andrés, indigno y humilde entre los clérigos".
Escut i divisa ("Conte vell, baralla nova") de Serafí de Centelles a la portada.
Anàlisi de l'obra a Caunedo del Potro (2009), "Un manual de aritmética ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).