MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib19671 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-01-09
Bases de dades: Sciència.cat

Mas i Miralles, Antoni - Garcia Sempere, Marinela, "Tractat per l'art de la caça: edición y estudio léxico", Reinardus, 25 (2013), 96-119.

Resum
El Tractat per l'art de la caça es una obra medieval de cetrería escrita en catalán, anónima y hasta ahora inédita. Se conserva en un único manuscrito, en el que también se copia el Llibre de cetreria del vizconde de Rocabertí. Constituye, con los otros tratados catalanes conservados, un conjunto representativo de este género, que tanta difusión tuvo en la Europa medieval. En este trabajo presentamos, en primer lugar, una breve introducción sobre esta obra: las características del manuscrito, el contenido y algunas de las posibles fuentes. A continuación, un análisis lexicológico de los términos de medicina referidos a enfermedades, remedios y tratamientos, junto a un inventario de los nombres de plantas medicinales que recoge el texto, con las que se podían preparar toda clase de ungüentos, emplastos y otra clase de fórmulas. Voces que eran normales y frecuentes en este tipo de obras, ya que, sin duda, los halconeros poseían unos vastos conocimientos, tanto de veterinaria como de botánica, porque de sus cuidados y atenciones dependía, en buena medida, la salud de las aves de caza. Finalmente, ofrecemos una transcripción a partir del facsímil de este manuscrito.
Matèries
Veterinària - Falconeria i caça
Cinegètica
Fonts
Lèxic
Edició
Català
Conté edicions de
1.Anònim, Tractat per a l'art de la caça, pp. 111-119
Observacions: Edició precedida d'un vocabulari de la terminologia tècnica
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).