MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib19544 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-11-08
Bases de dades: Sciència.cat, Ficció, BBAHLM

Chiner Gimeno, Jaume J., "Joan Roís de Corella, la seua vida i el seu entorn: noves dades per a la història de la cultura en la València del segle XV", Magnificat: Cultura i Literatura Medievals, 1 (2014), 111-377.

Resum
Aquest article ofereix una actualització completa de la documentació sobre l'escriptor Joan Roís de Corella (1435-1497) i la seva família. L'estudi presenta les dades de manera sistemàtica, generació a generació, aporta noves dades d'arxiu i en corregeix o millora de conegudes; a la secció documental es reporten 432 documents (transcrits o resumits) d'entre 1373 i 1516. Les dades analitzades aporten una nova visió de l'escriptor, així com d'altres personatges valencians del segle XV: Bernat Fenollar, Joan Escrivà, Berenguer Mercader, Jaume Roig, Lluís de Castellví, Guillem Ramon de Vila-rasa i Elionor Flors de Vallterra.
Matèries
Roís de Corella, Joan
Documentació
Història
Història de la literatura
URL
https:/​/​ojs.uv.es/​index.php/​MCLM/​article/​view/​3934/​4110
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).