MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib19469 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-08-14
Bases de dades: Sciència.cat

Planas Badenas, Josefina, La miniatura catalana del período internacional: primera generación, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona: Departament de Història de l'Art, 1991.

Resum
Cronológicamente, el tema de la tesis abarca el reinado de Juan I y Martín el Humano. Geográficamente, se circunscribe al Principado de Cataluña. La investigación se plantea identificar y analizar las corrientes estilísticas del Norte de Francia y su influencia en Cataluña. Básicamente, se reconocen dos: la influencia aviñonesa, que culminará en el denominado misal de Sant Cugat (ACA, ms. 14), y la corriente catalana, dependiente de los centros de producción artísticos vinculados a la monarquía francesa. En la segunda línea, destaca el núcleo de Barcelona y, especialmente, la figura del miniaturista y pintor Rafael Destorrents, personalidad de primer orden que actuará en una serie de códices muy destacados.
Matèries
Història de l'art
Història del llibre
Manuscrits
Il·lustracions
Tècniques - Pintura
Notes
Dir.: Joaquín Yarza Luaces (UAB).
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=86484
Ed. en microfitxes: Barcelona, Universitat de Barcelona, 1992, 3 mf.
Publicada a Planas Badenas (1998), El esplendor del gótico catalán ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).