MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib19413 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-11-24
Bases de dades: Arnau

Burnam, H. L., The Alphabetum catholicorum of Arnaldus of Villanova: an Edition and Study, Toronto, Tesi doctoral de la University of Toronto, 1996, 286 pp.

Resum
Tesi doctoral amb l'edició del l'obra «Alphabetum catholicorum» d'Arnau de Vilanova, a base del manuscrit Vat. Borgh. 205. L'autor també intenta donar resposta a la pregunta sobre la identitat o el gènere literari del tractat en qüestió.

Abstract:

On the title page to the 1553 edition of his catechism, John Calvin defined a catechism as “a formulary for instructing children in Christianity set as a dialogue.” Although catechisms have traditionally be regarded as an innovation of the Reformation and an outgrowth of late medieval lay devotional manuals, they were known as early as the thirteenth century and were based on a centuries-old tradition of instructing children in the Creed, the Lord's Prayer and the Hail Mary. This dissertation includes an edition of the Alphabetun catholicorum, a catechism written by Arnaldus of Villanova in Montpellier about 1295, and a study of its place in religious history.

There is no modern history of children's catechetical instruction in the Middle Ages, and it is difficult to trace because it was generally conducted by illiterate parents and godparents outside a formal setting. However, surviving church canons and liturgical documents suggest that beginning in the eighth century parents and godparents were expected to teach their children the Creed and the Lord's Prayer. This duty was reemphasized in the wake of the the Fourth Lateran Council (1215), and the first documents explaining to parents how to do so seem to have appeared in the mid-thirteenth century.
Matèries
Edició
Vilanova, Arnau de
Filosofia
Religió - Catecisme
Llatí
URL
http:/​/​www.collectionscanada.gc.ca/​obj/​s4/​f2/​dsk3/​f ...
Conté edicions de
1.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Alphabetum catholicorum sive de elementis catholicae fidei
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).