MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib19405 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-11-23
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Hernández González, Justo Pedro, "En torno a una biografía global del primer médico de América Diego Álvarez Chanca (circa 1450–post 1515)", Anuario de Estudios Atlánticos, 58 (2012), 29-50.

Resum
Las conmemoraciones del bicentenario de la emancipación de las republicas americanas constituyen una oportunidad para estudiar a un protagonista de los inicios de la colonización, Diego Álvarez Chanca, el primer médico de América. La historiografía tradicional se ha centrado en su famosa carta pero ha dejado de lado los hitos claves de su interesante biografía. En este trabajo se ha hecho una biografía global del Doctor Chanca, destacando algunos aspectos que no se han mostrado hasta ahora, clarificando otros que son falsos o dudosos e insistiendo en otro que es realmente un enigma histórico.

The commemorations of the bicentenary of the emancipation of the American Republics are anopportunity to study a protagonist from the earliest times of colonisation, Diego Álvarez Chanca, the first doctor in America. Traditional historiography has focused on his famous letter but little on the key characteristics of his interesting biography. In this paper a comprehensive biography of Doctor Chanca has been carried out, underlining some of the aspects which have not been given attention formerly, clarifying others that are false or uncertain and emphasizing yet another that has become something of a historical enigma.
Matèries
Medicina
Biografia
URL
http:/​/​anuariosatlanticos.casadecolon.com/​index.php ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).