MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib18877 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2021-12-18
Bases de dades: Sciència.cat

Sosnowski, Roman, "Remarks on the language of Chirurgia parva of Lanfranco of Milan in the manuscript Ital. Quart. 67", Studia Linguistica Universitatis Iagellonicae Cracoviensis, 130 (2013), 297-308.

Resum
This paper investigates the language of the vernacular version of Lanfranco's Chirurgia Parva in the manuscript Ital. Quart. 67 kept at the Jagiellonian Library in Krakow. The brief description of the linguistic traits leads to the determination of the place of origin of the manuscript. From the initial idea that the manuscript was made in Northern Italy, through the examination of orthographic, phonetic, morphologic and lexical features, I arrive at the conclusion that the codex must have been written in Veneto, and more recisely in central Veneto, maybe in or near Padua. The language itself may be described as the expression of the “koiné di terraferma”, a very characteristic Venetian variety of the 15th century that combined local and Tuscan characteristics.
Matèries
Medicina - Cirurgia i anatomia
Traduccions
Italià
Manuscrits
Anàlisi lingüística
URL
http:/​/​www.filg.uj.edu.pl/​documents/​41616/​38185039/​ ...
https:/​/​www.academia.edu/​8062848/​Remarks_on_the_lan ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).