MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib18850 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-04-12
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau, BBAHLM

Cremades, Francesc, "El Patit tractat: presentació, traducció al català actual i glossari", Estudis Romànics, 36 (2014), 59-85.

Resum
L'article analitza el Petit tractat sobre el regiment que cal seguir en temps d'epidèmia. L'autor posa de manifest el gènere del text, descriu la seva estructura i n'ofereix una versió al català actual i una edició semipaleogràfica (sense aparat crític). La traducció i l'edició es complementen amb un extens glossari (amb els lemes sense regularitzar).
Matèries
Medicina - Pesta i altres malalties
Traduccions
Anàlisi lingüística
Lèxic
Català
URL
http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000204 ...
https:/​/​www.academia.edu/​30603844/​El_Patit_Tractat_ ...
Conté edicions de
1.Pseudo-Arnau de Vilanova, Petit tractat sobre el regiment que cal seguir en temps d'epidèmia o pestilència, Traductor: Anònim, pp. 68-71. Completa.
Observacions: Edició semidiplomàtica.
Conté traduccions de
1.Pseudo-Arnau de Vilanova, Petit tractat sobre el regiment que cal seguir en temps d'epidèmia o pestilència, Traductor: Anònim [català], pp. 62-68
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).