MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib18849 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-11-24
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Gimeno Betí, Lluís, "El lèxic mèdic català durant la Baixa Edat Mitjana, entre la terminologia popular i la culta: materials per al seu estudi (el cas de l'Speculum al foder)", Estudis Romànics, 36 (2014), 343-372.

Resum
Anàlisi de part de la terminologia mèdica i farmacològica o referent a l'exercici de la medicina a l'Speculum al foder (BNE 3356, 35r-54v). S'analitzen (etimologia, documentació en català i en altres llengües, variants) les veus 'cirurgià', 'físic', 'medicina', 'clisteri', 'sement', 'satirió', 'coriandre' i 'diadragant'.
Matèries
Medicina - Dietètica i higiene
Sexualitat
Anàlisi lingüística
Lèxic
Català
URL
http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000204 ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).