MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib18817 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-05-18
Bases de dades: Sciència.cat

Dillon, Emma, Medieval Music-Making and the Roman de Fauvel, Cambridge, Cambridge University Press (New perspectives in music history and criticism), 2002, xiii + 304 pp.

Resum
This book explores the role of music in an early fourteenth-century French manuscript (BN, fr. 146). The musical repertories found in this manuscript, particularly those interpolated into the Old French satire, the Roman de Fauvel, are frequently used to illuminate the wider history of French medieval music. This study sets the manuscript against the wider culture of Parisian book-making, showing how in devising new systems of design and folio layout, its creators developed a new kind of materiality in music: it illustrates how music is expressive in ways that are unperformable apart from its visual representation. This study is primarily concerned with the workings of fr. 146; however, it also argues that the new attitudes to (material) music-making embodied in that manuscript serve as a model for exploring other music manuscripts to emerge in late-medieval France.

Contents:
* Contexts
* Music and the book: approaches to the interpretation of manuscripts
* Chaillou's authorial presence
* Interpolation: the conquest of the parchment
* Author and scribe: a compiler for fr. 146
* Music and the narratives of compilation
* Poetic uses of song space
Matèries
Música
Manuscrits
Història de la literatura
Francès
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).