MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib18623 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-06-27
Bases de dades: Sciència.cat

Anònim, Llibre d'aparellar menjar, edició i estudi, Joan Santanach i Suñol; adaptació al català modern, Mònica Barrieras i Angàs, Barcelona, Millennium Liber (Els nostres tresors), 2014, 2 vols. (40 ff. + 142 pp.).

Resum
El Llibre d'aparellar de menjar és un extens receptari de cuina, escrit i compilat molt probablement a mitjan segle XIV. Es tracta d'una obra que, fins ara, havia restat inèdita, i només se n'havien publicat alguns passatges. Conté gairebé tres-centes receptes, que reflecteixen els gustos de les classes benestants de la Baixa Edat Mitjana catalana. Es presenta el facsímil del manuscrit conservat (BC 2112), i, en pàgines oposades, una edició interpretativa i una traduccció al català actual.
Matèries
Cuina i confiteria
Fonts
Català
Facsímil
Manuscrits
Edició
Notes
Informació de l'editor
Conté edicions de
1.Anònim, Llibre d'aparellar de menjar
Observacions: Facsímil i edició crítica
Conté traduccions de
1.Anònim, Llibre d'aparellar de menjar [català]
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).