MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib18604 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-11-23
Bases de dades: Sciència.cat

Haskins, Charles H., The Renaissance of the Twelfth Century, Cambridge (Mass.), Harvard University Press, 1927, x + 437 pp.

Resum
The 12th century in Europe was in many respects an age of fresh and vigorous life. The epoch of the Crusades, of the rise of towns, and of the earliest bureaucratic states of the West, it saw the culmination of Romanesque art and the beginnings of Gothic; the emergence of the vernacular literatures; the revival of the Latin classics and of Latin poetry and Roman law; the recovery of Greek science, with its Arabic additions, and of much of Greek philosophy; and the origin of the first European universities. The twelfth century left its signature on higher education, on the scholastic philosophy, on European systems of law, on architecture and sculpture, on the liturgical drama, on Latin and vernacular poetry.

Contents:
* I. The Historical Background · 3
* II. Intellectual Centres · 32
* III. Books and Libraries · 70
* IV. The Revival of the Latin Classics · 93
* V. The Latin Language · 127
* VI. Latin Poetry · 153
* VII. The Revival of Jurisprudence · 193
* VIII. Historical Writing · 224
* IX. The Translators from Greeek and Arabic · 278
* X. The Revival of Science · 303
* XI. The Revival of Phiñosophy · 341
* XII. The Beginnigs of Universities · 368
Matèries
Història de la cultura
Traduccions
Llatí
Història de la ciència
Universitats i ensenyament
Notes
Reimpr.: 1955, etc.

Recensions:
* Smith, Preserved, 'The Philosophical Review', 37(3), 1928, pp. 273-276. URL: http:/​/​www.jstor.org/​sici?sici=0031-8108%28192805%2 ...
* Coffman, George R., 'Modern Language Notes', 43(5), 1928, pp. 336-338. URL: http:/​/​www.jstor.org/​sici?sici=0149-6611%28192805%2 ...
* Loomis, L. R., 'The American Historical Review', 33(3), 1928 , pp. 629-631. URL: http:/​/​www.jstor.org/​sici?sici=0002-8762%28192804%2 ...
* Thorndike, Lynn, 'Political Science Quarterly', 43(1), 1928, pp. 121-122. URL: http:/​/​www.jstor.org/​sici?sici=0032-3195%28192803%2 ...
* Paetow, L. J., 'Speculum', 3(1), 1928, pp. 122-124. URL: http:/​/​www.jstor.org/​sici?sici=0038-7134%28192801%2 ...
* Sarton, George, 'Isis', 10(1), 1928, pp. 62-65. URL: http:/​/​www.jstor.org/​sici?sici=0021-1753%28192803%2 ...
* Gaselee, S., 'The Classical Review', 42(1), 1928, pp. 40-41. URL: http:/​/​www.jstor.org/​sici?sici=0009-840X%28192802%2 ...
* Shoery, Paul, 'Classical Philology', 22(3), 1927, pp. 321. URL:http:/​/​www.jstor.org/​sici?sici=0009-837X%28192707%2 ...
URL
http:/​/​books.google.cat/​books?id=XOeCYCqdf0EC​&lpg=P ... (1955)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).