MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib18474 (11 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2015-11-08
Bases de dades: Sciència.cat

Conejo da Pena, Antoni, «Domus seu hospitale»: espais d'assistència i de salut a l'Edat Mitjana = “Domus seu hospitale”: assistance and health care spaces in the Middle Ages, Barcelona, Universitat de Barcelona (Lliçons = Lessons, 4), 2013, 110 pp.

Resum
L'estudi històric dels hospitals es pot enfocar des de mirades tan diverses que ha merescut l'atenció d'especialistes de tota mena de disciplines. Antoni Conejo ens endinsa en el polièdric univers arquitectònic d'aquests edificis, la construcció i el disseny dels quals procuraven garantir la bona salut del cos, però també de l'ànima. || The historical study of hospitals can be approached from so many different angles that it has attracted the attention of specialists from all kinds of disciplines. Antoni Conejo takes us into the multifaceted universe of the architecture of hospitals, the construction and design of which tried to guarantee the good health of the body, but also that of the spirit.
Matèries
Història de l'art
Història de la medicina
Hospitals
Notes
Conferència impartida a les Jornades de Cultures Medievals de l'IRCVM. Text en català i en anglès, amb bibliografia.
Informació de l'editor, sumari i extret
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).