MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib1847 (25 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-01-15
Bases de dades: Sciència.cat, Translat, Eiximenis, Arnau, Llull

Pou i Martí, Josep M., Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV), Vic, Editorial Seráfica, 1930, 534 pp.

Resum
Inclou:
* Pou i Martí (1930), "Arnaldo de Vilanova y Fadrique ..."
Matèries
Heterodoxos
Església - Beguinisme
Església - Ordes religiosos
Notes
Reimpr. facs.: Madrid, Colegio Cardenal Cisneros, 1991, cxxix + 534 pp., amb una presentació d'A. Abad Pérez, una biobibliografia de J. Martí Mayor i un estudi introductori de J. M. Arcelus Ulibarrena; Alacant, Diputación Provincial de Alicante: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1996, 745 pp., amb un estudi preliminar d'Albert Hauf i Valls.

Obra publicada abans dins Archivo Ibero-Americano, 11 (1918), 113-231; 12 (1919), 8-53; 14 (1920), 5-51; 15 (1921), 5-25; 18 (1922), 5-47; 19 (1923), 25-40; 20 (1923), 5-37 i 289-320; 21 (1924), 348-368; 22 (1924), 281-326; 23 (1925) 10-58 i 349-369.

Recensions:
* Michael Bihl, Archivum Franciscanum Historicum, 26 (1933), 214-217.
* Josep Perarnau, Arxiu de Textos Catalans Antics, 12 (1993), 431-433.
* Josep Rius Serra, Analecta Sacra Tarraconensia, 9 (1933), 277-280.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).