MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib18468 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-08-04
Bases de dades: Sciència.cat

Vela i Aulesa, Carles, "Boticarios y asistencia hospitalaria en Barcelona (siglos XIV-XV)", dins: Huguet Termes, Teresa - Verdés Pijuan, Pere - Arrizabalaga, Jon - Sánchez Martínez, Manuel (eds.), Ciudad y hospital en el Occidente europeo (1300-1700), Lleida, Milenio (Alfa, 52), 2014, pp. 325-343.

Resum
Los boticarios con su arte tan estrechamente vinculado a la sanidad, se aproximaron a los hospitales enb concreto y a la asistencia sanitaria y caritativa en general desde dos perspectivas: por un lado como donantes de limosnas, protegiendo a las arrepentidas y dando limosnas a los diferentes hospitales de que dispuso Barcelona, pero por otro lado también como receptores de la "economia de la caridad", inicialmente como proveedores externos de los hospitales de la ciudad y más tarde, a partir de la unificación hospitalaria, a través del boticario adscrito a la nueva institución asistencial.
Matèries
Història de la medicina
Hospitals
Medicina - Farmacologia
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).