MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib18330 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-08-31
Bases de dades: Sciència.cat

Serrano Larráyoz, Fernando, "Prescripciones dietéticas para las élites rectoras del reino de Navarra durante la primera mitad del siglo XVI: los casos de Juan Rena y Juan de Alarcón", Dynamis, 34/1 (2014), 169-192.

Resum
Se analizan y transcriben cuatro prescripciones dietéticas para el clérigo de origen veneciano Juan Rena y su servidor Juan de Alarcón, fechadas en la primera mitad del siglo XVI y conservadas en el Archivo General de Navarra. Muestran el interés de médicos y pacientes por la dietética, entendida como el conjunto de medidas higiénico-sanitarias basadas en las "res naturales" y "res non naturales" galénicas. Estas cuatro prescripciones están estrechamente relacionadas con un género de literatura médica (regímenes de salud "ad personam" o "consilia") hasta ahora poco estudiado para la España renacentista. Los casos que aquí se exponen evidencian el aprecio entre las clases altas por la posesión de recursos terapéuticos adaptados a las necesidades individuales, que se copiaban y recopilaban para un uso personal.
Matèries
Medicina - Dietètica i higiene
Història de la medicina
Castellà
Fonts
Edició
URL
http:/​/​www.raco.cat/​index.php/​Dynamis/​article/​view/​ ...
Conté edicions de
1.Granollacs, Bernat de (ante 1421 – 1487/1488) {autor possible}, Prescripció d'una dieta (AHCB, AN IX.2), p. 172, nota
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).