MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib18313 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-02-11
Bases de dades: Sciència.cat

Pormann, Peter E., "Yūḥannā ibn Sarābiyūn: further studies into the transmission of his works", Arabic Sciences and Philosophy, 14/2 (2004), 233-262.

Resum
Ibn Sarabiyun is one of the last exponents of classical Syriac medical writing, and one of the most influential authors for the development of medical theory and practice in late ninth-century Baghdad in particular, and for the Arabic medical tradition in general. During the last thirty years, three important studies have been published regarding the life and work of Ibn Sarabiyun, each of which dealing with a different aspect of the transmission of this important author's œuvre. Likewise, during the last twenty-five years, a number of texts associated with Ibn Sarabiyun's works have been edited, allowing us today to shed new light on the relation between the original Syriac and the numerous translations into Arabic, Latin and Hebrew. Furthermore, through analysing and comparing a number of manuscripts containing different parts of Ibn Sarabiyun's work which have not hitherto been considered together, progress can be made towards answering the question how Ibn Sarabiyun was translated and used during the medieval period.
Matèries
Medicina
Arabisme
Traduccions
URL
http:/​/​dx.doi.org/​DOI:10.1017/​S0957423904000098
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).