MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib18296 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-02-10
Bases de dades: Sciència.cat

Lameer, Joep, "Avicenna's concupiscence", Arabic Sciences and Philosophy, 23/2 (2013), 277-289.

Resum
Philosophical and medical excellence notwithstanding, Avicenna was far from being an otherwordly person who buried himself in his books. He had an extraordinarily adventurous life and is reported to have been fond of good food, drink, and lovemaking. This article discusses the wellknown but quite unusual view that he died of having too much sex. A detailed analysis of the sources and a common-sense approach to some of their medical claims will show that this allegation is not supported by any evidence whatsoever. Quite the opposite: it will be argued that the main source on which all later reports must taken to depend has been tampered with in two places to produce the image that we know. Thus, we must assume that people hostile to Avicenna and his philosophy are behind this, their forgery most likely having been committed in the first half of the twelfth century AD.
Matèries
Història de la medicina
Filosofia
Biografia
Arabisme
Sexualitat
URL
http:/​/​dx.doi.org/​10.1017/​S0957423913000039
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).