MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib18291 (19 / April / 2025)

Darrera modificació: 2014-02-10
Bases de dades: Sciència.cat

Troupeau, Gérard, "Du syriaque au latin par l'intermédiaire de l'arabe: le Kunnāš de Yūḥannā ibn Sarābiyūn", Arabic Sciences and Philosophy, 4/2 (1994), 267-278.

Resum
Composé en syriaque au VIIIe siècle, traduit en arabe au Xe siècle, puis en latin au XIIe siècle, ce traité de médecine de Yūḥannā ibn Sarābiyūn est un exemple typique de la transmission de la médecine hippocratique de l'Orient arabe à l'Occident latin au moyen âge. Mais si la traduction latine de ce traité, faite par Gérard de Crémone, nous est parvenue dans son intégralité, nous ne possédons que des fragments du texte arabe, dispersés dans cinq manuscrits conservés dans quatre bibliothèques européennes. Dans une première partie, on essaiera de préciser les données biographiques relatives à l'auteur et aux quatre traducteurs qui ont effectué la traduction de son traité du syriaque en arabe. Dans une seconde partie, on étudiera les fragments du manuscrit de Paris et des deux manuscrits de l'Escorial, en examinant d'abord ces fragments du point de vue de leur langue, puis en les comparant à la traduction latine.
Matèries
Medicina
Arabisme
Fonts
Àrab
Traduccions
Llatí
Manuscrits
URL
http:/​/​dx.doi.org/​10.1017/​S0957423900001247
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).