MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib18201 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-07-17
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Goujaud, Émilie, "Les bibliothèques perpignanaises à la fin du Moyen Âge: approche sociale du lecteur roussillonnais", dins: Cassagnes-Brouquet, Sophie - Fournié, Michelle (eds.), Le livre dans la région toulousaine et ailleurs... au Moyen Âge, Tolosa de Llenguadoc, CRNS - Université de Toulouse-Le Mirail (Méridiennes), 2010, pp. 183-200.

Resum
A partir dels fons notarials de Perpinyà, l'autora reconstrueix els continguts de les biblioteques privades dels habitants d'aquesta ciutat. La descripció es divideix en tres categories: I. Biblioteques universitàries, II. Biblioteques de gent d'oficis (pintors, escrivans, marxants, etc.), III. Biblioteques nobiliàries i femenines
Matèries
Catàlegs i inventaris
Biblioteques
Documentació
Història del llibre
Lectura i escriptura
Notes
Resum dels resultats d'una recerca important, Goujaud (2009), Les livres et leurs possesseurs ..., atès que el tema no havia estat estudiat a Catalunya Nord des dels temps de Pere Vidal (1848-1929). Tanmateix, l'autora no coneix prou bé el català i les transcripcions documentals se'n ressenten. Tradueix al francès els noms i els cognoms catalans dels individus dels segles XIV i XV, una pràctica que és contrària a la veritat històrica. Mancances bibliogràfiques sobre llibre i lectura als Països Catalans, que la fan arribar a conclusions equivocades en l'estat de la qüestió i que priven aquest treball de la perspectiva comparada que li correspon.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).