MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib18169 (02 / April / 2026)

Darrera modificació: 2014-01-24
Bases de dades: Sciència.cat

Llull, Ramon, Hores de nostra dona Santa Maria - Desconhort de Nostra Dona, edició crítica de Simone Sari, Palma, Patronat Ramon Llull (Nova Edició de les Obres de Ramon Llull, 11), 2012, 213 pp.

Resum
Les Hores de nostra dona Santa Maria (vers 1292) i el Desconhort de Nostra Dona (escrit entre 1293 i 1295) són dues composicions poètiques que posen de manifest el fervor marià de Ramon Llull. Les Hores estan destinades a glossar les lloances de la Mare de Déu i són un intent original de substituir l'ofici diví marià amb una obra basada en l'Art lul·liana. El Desconhort, d'altra banda, pertany al gènere del planctus Mariae, del qual hi ha nombroses mostres en llatí i en diverses llengües romàniques als segles XII i XIII; emmarcat en la litúrgia de la setmana santa, té com a objectiu evocar dramàticament la passió de Crist i dóna un paper central al punt de vista de Maria. La present edició ofereix un text que respecta la llengua dels manuscrits que han transmès ambdues obres i que, contra el que s'ha pensat tradiciionalment, s'ajusta als cànons de la producció poètica occitanocatalana dels segles XIII-XIV.
Matèries
Llull, Ramon
Lul·lisme
Lírica
Poesia didàctica i moral
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).