MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib18090 (19 / April / 2025)

Darrera modificació: 2014-01-17
Bases de dades: Sciència.cat

Calabrese, Vincenzo, "Un interprete dell'École française de spiritualité riguardo alla teologia del sacrificio della Messa: Pierre Le Brun de l'Oratoire (1661-1729)", Antonianum, 68/1 (1993), 24-44.

Resum
Pierre Le Brun, exponent of berullian christocentrism, presents to us a parti­cularly interesting reflection on the sacrifice of the Mass. Inserting himself within the JfScofe, he persists in his conviction that the mysteries of Christ are events which, accomplished in time, remain forever present in the power through which they were achieved and they still exercise their salvific virtue; in this way the Christian relives the mystery and reproduces it in his existence. Le Brun's thought is confronted with that of his fellowbrothers: Berulle, de Condren, Olier ... showing forth to us its attraction and actuality for contemporary theology.
Matèries
Religió - Litúrgia
Religió - Teologia cristiana
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).