MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17934 (19 / April / 2025)

Darrera modificació: 2014-01-08
Bases de dades: Sciència.cat

Callataÿ, Godefroid de, "Magia en al-Andalus: Rasāʾil ijwān al-Ṣafāʾ, Rutbat al-ḥakīm y Gāyat al-ḥakīm (Picatrix)", Al-Qanṭara, 34/2 (2013), 297-344.

Resum
El artículo analiza la introducción de las Rasāʾil ijwān al-Ṣafāʾ en al-Andalus y la implicación de esta cuestión en la historia de la ciencia y la filosofía árabes. Más particularmente, se centra en el impacto de la enciclopedia de los Hermanos de la Pureza en dos obras importantes de la literatura de al-Andalus en el campo de las ciencias ocultas: la Rutbat al-ḥakīm y la Gāyat al-ḥakīm. Retoma el tema de la autoría y cronología de estas tres obras, destacando el hecho de que el corpus de las Rasāʾil es el resultado final de un proceso de compilación históricamente largo y confirmando, a partir de algunos elementos nuevos, la identificación del autor de la Rutba y de la Gāyat con Maslama al-Qurṭubī (m. 964). La comparación textual de estas tres obras y, en particular, el análisis de la Rutba, obra aún inédita, permite identificar a Maslama al-Qurṭubī como el transmisor genuino del corpus ijwāniano a al-Andalus.
Matèries
Màgia - Màgia astrològica
Arabisme
Àrab
Fonts
URL
http:/​/​al-qantara.revistas.csic.es/​index.php/​al-qan ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).