MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17916 (07 / juliol / 2024)

Darrera modificació: 2014-01-07
Bases de dades: Arnau

Théry, Julien, "A Heresy of State: Philip the Fair, the Trial of the "Perfidious Templars", and the Pontificalization of the French Monarchy", Journal of Medieval Religious Cultures, 39/2 (2013), 117-148.

Resum
This article provides an outline for a new interpretation of the trial of the Templars, with special attention to the texts written by the instigators of the case, namely, Philip the Fair and his ministers. The trial had everything to do with the growth of the French monarchy. With the “discovery” and repression of the “Templars' heresy,” the Capetian monarchy claimed for itself the mystic foundations of the papal theocracy. The Temple case was the last step of a process of appropriating these foundations, which had begun with the Franco-papal rift at the time of Boniface VIII. Being the ultimate defender of the Catholic faith, the Capetian king was now fully invested with a Christlike function that put him above the pope. What was at stake in the Templars' trial was the establishment of a royal theocracy.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Església - Ordes religiosos
Història - Política
Religió - Profetisme
Notes
Parla del viatge d'Arnau a París, que situa el 1300, i de la possible influència del De tempore adventus Antichristi en el procés contra els Templers.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).