MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17892 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-12-24
Bases de dades: Sciència.cat

Barceló Crespí, Maria - Coll Tomàs, Baltasar - Rosselló Bordoy, Guillem, Espanyols i Pacs: poder i cultura a la Mallorca del segle XV, Palma, Universitat de les Illes Balears, 1999, 176 pp.

Resum
Gràcies a la informació d'un jove estudiant polonès, la tardor de l'any 1995 vam saber de l'existència d'una làpida redactada en llatí datada de final del s. XV. Mogut per la seva curiositat cultural va entrar en contacte amb els autors d'aquest llibre, ja que considerà que el seu descobriment tenia un interès històric i era mereixedor d'una ubicació i un coneixement millor. La troballa d'una resta funerari perduda durant un segle i mig ha conduït a un ampli estudi en què una tècnica investigadora minuciosa “però també l'atzar” ens han proporcionat importants conclusions. D'una banda, va ser imprescindible el descobriment d'una peça arqueològica: la llosa que presidia el vas funerari de la família Español a la sala capitular del Monestir de Sant Domingo de Palma. Les relacions entre les famílies de la noblesa mallorquina revelen una societat complexa i carregada de tensions.
Matèries
Història - Prosopografia
Biografia
Documentació
Genealogia
Heràldica
URL
http:/​/​books.google.cat/​books?id=ma3PkCA-zaIC​&lpg=P ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).