MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17881 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-05-29
Bases de dades: Sciència.cat, Translat, BBAHLM, Oc

Cantavella, Rosanna, El Facet, una Ars amandi medieval. Edició i estudi, València - Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana - Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 81), 2013, 342 pp.

Resum
El Facetus o Moribus et vita és un tractat d'educació sexual dirigit als escolars joves. La traducció catalana, en noves rimades tendencialment occitanes, és del finals del segle XIII-principis del XIV. Aquesta edició aporta una informació rica i matisada sobre el context cultural de la traducció i del seu original.
Matèries
Edició
Traduccions
Història de la cultura
Facet
Sexualitat
Notes
Edita també, en apèndix, el text llatí establert per Morel-Fatio, amb incorporació d'algunes variants.

Recensions:
* Puig Rodríguez-Escalona (2015), "Rosanna Cantavella (ed.), El ..."
* Jean Dangler, Speculum, 90/4 (2015), p. 1095-1096.
* Antònia Carré, Llengua & Literatura, 25 (2015), p. 134-137. URL: http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000211 ...
URL
http:/​/​www.academia.edu/​5475056/​El_Facet_una_ars_am ...
Conté edicions de
1.Anònim, Facet, Traductor: Anònim
2.Anònim, Facetus moribus et vita, pp. 273-290. Completa.
Observacions: Edita el text establert per Morel-Fatio (1886), "Le livre de courtoisie", amb variants d'un manuscrit de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona de finals del segle XII o principis del XIII.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).