MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17876 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-07-21
Bases de dades: Sciència.cat

Sela, Shlomo, Abraham ibn Ezra and the Rise of Medieval Hebrew Science, Leiden - Boston, Brill (Brill's series in Jewish studies, 32), 2003, ix + 422 pp.

Resum
The main focus of this book is the study of Abraham Ibn Ezra's (1089-1167) scientific thought within the historical and cultural context of his times. His scientific contribution may be understood as the very embodiment of ‘the rise of medieval Hebrew science', a process in which Jewish scholars gradually adopted the holy tongue as a vehicle to express secular and scientific ideas. The first part provides a comprehensive picture of Ibn Ezra's scientific corpus. The second part studies his linguistic strategy. The third and fourth parts study Ibn Ezra's introductions to his scientific treatises and the fifth part is devoted to studying four ‘encounters' with Claudius Ptolemy, the main scientific character featuring in Ibn Ezra's literary work.

Contents:
* Introduction · 1
* Pt. 1. Abraham Ibn Ezra's Scientific Corpus · 17
* Pt. 2. The Creation of a New Hebrew Scientific Vocabulary · 93
* Pt. 3. Eight Macro-Astrological Rules · 144
* Pt. 4. Ibn Ezra's Universe · 192
* Pt. 5. Four Encounters with Claudius Ptolemy · 238
* Conclusion · 324
* App. 1. Two Exegetical Examples Illustrating the Italian and French Periods · 331
* App. 2. Hebrew Texts · 336
Matèries
Astronomia i astrologia
Hebraisme
Hebreu
Traduccions
Lèxic
URL
https:/​/​books.google.es/​books?id=HvCns2cU6f0C​&lpg=P ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).