MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib17809 (05 / July / 2025)

Darrera modificació: 2013-12-04
Bases de dades: Sciència.cat

Lafuente Gómez, Mario, "Categorías de combatientes y su armamento en el Aragón bajomedieval: la guerra de los Dos Pedros (1356-1366)", Gladius, 33 (2013), 131-156.

Resum
En este artículo, se analizan algunas de las condiciones técnicas en las que se desarrolló la guerra de los Dos Pedros, conflicto que enfrentó a las monarquías aragonesa y castellana entre 1356 y 1366. Para ello, se presenta una definición de las principales categorías de combatientes integradas en el ejército aragonés y, seguidamente, se ofrece una detallada descripción del equipamiento asociado a cada una de ellas. La tesis general sobre la que se apoya el trabajo entiende que, desde el punto de vista técnico, la guerra de los Dos Pedros se sitúa en los albores de la llamada revolución militar, ya que, durante este conflicto, se manifestaron en paralelo formas y técnicas de combate tradicionales, como el asedio de las fortificaciones y las cabalgadas, junto a ciertos elementos que preludiaban ya la praxis de la guerra moderna, entre los que cabe destacar el uso de la pólvora.
Matèries
Tècniques - Armes
Història de la tècnica
Guerra
Art militar
URL
http:/​/​gladius.revistas.csic.es/​index.php/​gladius/​a ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).